La Bulímia és un trastorn mental. Les persones que
pateixen aquesta malaltia són incapaces de controlar els impulsos que les porten a menjar desesperadament i tenen un sentiment de culpa i vergonya
després d'haver ingerit els aliments. Després d'haver ingerit tots els aliments,
es senten culpables i per això utilitzen
formes per treure's la culpa. Ho fan mitjançant vòmits i laxants.
Una persona que pateix aquesta malaltia pot
arribar a fer 15 assalts per setmana i amb cada un d'ells poden arribar a ingerir
de 10.000 a 40.000 calories. Malgrat això les persones que pateixen aquesta
malaltia tenen un pes normal i per això és molt difícil de detectar.
L'origen de la bulímia pot ser biològica, social o
psicològica. Les persones que la pateixen no tenen clara la percepció del seu cos, sempre es veuen grasses tot
i que no poden reprimir els seus impulsos cap al menjar.
Aquesta malaltia molts cops es manifesta
després de que la persona hagi fet moltes dietes de forma no controlada per un
metge i que siguin perjudicials pera ella.
Els símptomes d'aquesta malaltia són molt
diversos ja que té aspectes físics i psicològics. Alguns d'aquest símptomes
són: els assalts i la sobre ingesta d'aliments, no tenir control sobre els
aliments, per aquest mateix motiu és provoquen el vòmit, no es senten culpables
i compensen tot allò que han menjat. Aquest cicle d'assalts és comet normalment
dues vegades per setmana. Eviten anar als llocs on hi ha menjar per por a que
els agafi un atac. Tenen l'autoestima molt baixa i pateixen molts canvis físics
i emocionals com vergonya del seu propi cos. A causa de la malaltia aquestes
persones són antisocials i només tenen converses sobre menjar.
Els símptomes físics d'aquesta malaltia són
molt diversos. Algun d’aquests són: els mals de cap, l'nflor de la cara per
l'augment de les glàndules salivals, problemes amb les dents, marejos, pèrdua
del cabell, irregularitats menstruals o oscil·lacions amb el pes. A més a més
pot anar acompanyada d'altres conseqüències clíniques com infarts.
He trobat un vídeo on una xiqueta explica la
seva pròpia experiència a través d'una carta a Mia, que és la forma que utilitzen per
anomenar-la. La protagonista utilitza la seva pròpia vivència per a conscenciar a les persones
de que no és bo viure amb aquesta malaltia i que és molt difícil superar-la.
La feina de
l'educador amb aquesta malaltia seria fer un acompanyament a la persona i
evitar que la patís els assalts amb el menjar i donar-li eines per a millorar l'autoestima. També podria orientar a la família amb els recursos que hi ha especialitzats amb aquesta malaltia i on els poden ajudar.
La bulímia no és una malaltia menys important que l'anorèxia. No obstant, l'anorèxia és molt més coneguda en la societat que vivim i en molts casos s'arriben a confondre. Com a educadors socials hem de tenir molt clara la diferència que hi ha entre les dues malalties.
